La banalització del franquisme. (Part I)

Encara ara recorde els plors d’una xiqueta francesa en un xicotet poble del Maestrat, després de vore el sofriment d’un bou amb foc a les banyes. Aleshores em vaig preguntar el perquè dels sentiments contradictoris; plors d’uns, rialles d’altres. Quan et fas eixa pregunta, trobar la resposta és senzilla: el costum de tota la vida. Doncs això, el costum de conviure amb el maltractament animal, en aquest cas, als bous, et fa voreu com alguna cosa normal i habitual. Pel que alguns són barbaritats, per a altres és alguna cosa que s’ha fet tota la vida i per això no dóna cap importància, ho normalitza. Fa unes setmanes escoltava pati difús que el govern japonés autoritzava novament la matança de balenes 50 anys després. Em deuria sorprendre escoltar, com ho he fet, a alguns protaurins dir que la matança de balenes és una barbàrie?
A què ve tot açò? Doncs que si ho extrapolem a la dictadura franquista, arribem malauradament a la mateixa conclusió, la banalització del franquisme.

Després d’un colp d’Estat a un govern elegit democràticament, després de 40 anys de viure una dictadura salvatge, des d’alguns mitjans de comunicació, partits polítics, associacions, etc… el tractament d’eixe règim és irrisori.
Fa poques setmanes es complien 83 anys de l’assassinat de Federico Garcia Lorca. Ell segueix en una cuneta i Franco en un Mausoleu. És això normal en una democràcia europea? És normal que el bipartidisme que fins ara ha governat l’Estat permitisca aquesta anomalia?
PP i PSOE, partits que s’anomenen constitucionalistes d’eixa mateixa constitució que diu que cap ciutadà o ciutadana ha de tindre privilegis respecte a altres, però una important quantitat de diners públics, van destinats a la manutenció de la família reial. És just un Estat monàrquic elegit per un dictador vencedor d’una guerra posterior a un colp d’Estat?

Aquells partidaris dels qui van pintar la història d’un estat de blanc i negre al llarg de 40 interminables anys, estan molt presents a la nostra societat. I no ens enganyem, estan tan presents perquè l’estat de dret els ho ha permés: L’incompliment sistemàtic de la llei de memòria història aprovada després de més de trenta anys de la mort del dictador, les subvencions amb diners públics a la fundació Francisco Franco, la paralització per part de la “justícia” de la retirada de simbologia franquista. Tot un destarifo!!

David Casanova
Regidor i portaveu d’Units pel Poble-Compromis a Cabanes

Deja un comentario

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *